Ajuntament de Vila-real

Exposició al Convent, espai d'art: Anna Moner / Sebastià Carratalà "Els cossos agredits", des del 8 de maig fins al 28 de juny de 2015.

Inauguració 8 de maig a les 18.00 h. Entrada lliure

Horari: * de dimarts a divendres de 17.00 a 20.00 h

           * dissabte de 10.00 a 13.00 h i de 17.00 a 20.00 h

           * diumenge de 10.00 a 13.00 h

De pintura, frecs i talls. Sebastià Carratalà

El punxó que empunya la mà de manera enèrgica està a punt de clavar-se en el llenç, una altra vegada. La superfície apareix ferida arreu: forats negres, de diferents dimensions, irregulars, mostren la violència de l'acció. El fotògraf ha captat l'instant just en què la punta afilada prem la tela tibant i aquesta s'enfonsa una mica abans de cedir-hi, una imatge senzilla, però d'una gran contundència alhora. L'home colpeja amb força a fi de véncer la resistència del teixit, travessar-lo, penetrar el buit, la cara oculta. En altres fotografies, l'observem d'esquenes en el moment precís en què acaba d'executar talls enormes, verticals, en rectangles blancs, impol·luts. Igual de nets que aquestes fenedures que, de sobte, ens deixen intuir, com abans, l'espai que s'amaga darrere i que, en modelar els llavis, tot corbant-se subtilment les vores cap endins, posen de seguida en comunicació ambdós àmbits, el nostre i el que havia de restar invisible, mut. Aquesta revelació de la seua existència convida a guaitar a fi de saber què hi ha en la foscor que hi habita, una tendència natural dels éssers humans, que sempre provem d'esbrinar el que desconeixem així que s'obri una escletxa a través de la qual mirar.

El mur de la pell. Anna Moner

Existeixen poques esquenes elaborades amb olis i essència de trementina que ens resulten tan calculadament pertorbadores com les de La Baigneuse de Valpinçon (1808) i La Grande Odalisque (1814) que pintà el francés Jean-Auguste Dominique Ingres. Quadres sorgits dels pinzells d'un rebel que maldà per situar el nu femení en el punt de mira, per transformar joves d'aparença pudorosa en representacions inequívoques del desig. Figures quietes, d'esguards inquisitius, ubicades en escenaris limitats i inundats d'una il·luminació crua i diàfana que n'accentua les peculiaritats, les refina i aconsegueix reduir el problema de la visió a la mera fruïció de l'observador apassionat.