Ajuntament de Vila-real

La pluralitat i diversitat de manifestacions socioculturals sorgides i consolidades al llarg dels segles han donat forma a costums, mites i tradicions que mantenen tota la seua vigència al Vila-real del segle XXI. Aquestes són algunes de les més destacades:

La llegenda del pastoret

L'escultura d'El pastoret, obra de l'escultor José Ortells, presideix en l'actualitat un dels paratges més apreciats pels vila-realencs, el Termet de la Mare de Déu de Gràcia, i representa la llegenda dels orígens de l'ermita. Segons conta la tradició, un pastor d'ovelles que pasturava el seu ramat per la zona va trobar en una cova la imatge de la Mare de Déu de Gràcia, que, traslladada al municipi per a la seua adoració, es va tornar a aparéixer en la mateixa cova on va ser trobada.

La Fira de Santa Caterina i la mocadorà

L'últim diumenge de novembre, als voltants del dia 25, dia de Santa Caterina, se celebra a Vila-real la tradicional Fira de Santa Caterina, un mercat de caràcter prenadalenc que ha anat creixent fins a convertir-se en l'actualitat en un dels de major extensió i projecció de la província.

La popular Fira de Santa Caterina afona les seues arrels en el segle XIII, en la fira comercial atorgada com a privilegi pel rei Jaume I en la Carta Pobla. La primera celebració documentada d'aquest mercat d'origen medieval sota l'advocació de santa Caterina apareix en els Manuals de Consells de 1603, encara que no va ser fins a finals del segle XIX quan la ciutat recupera la fira, desapareguda en la primera meitat del segle, i li atorga el caràcter popular i de mercat ambulant previ al Nadal que continua mantenint avui.

La fira consisteix en l'actualitat en un mercat ambulant amb més de 250 parades de venda de productes d'artesania, alimentació i vinculats a la preparació del Nadal, com ara joguets, naixements i torrons, que s'estén des de la plaça Major fins al barri de l'Hospital. A partir de la segona meitat del segle XX, van començar a introduir-se modes i costums d'arrelament desigual entre la població com la coneguda mocadorà, tradició segons la qual els homes han de regalar a les dones el dia de la fira un mocador ple de dolços, o l'adquisició de xiulets, motiu pel qual la fira va arribar a popularitzar-se com la Fira del Pito. També ha rebut el nom de Fira de la Llonganissa, suposadament a causa de la seua celebració en època de matança.

El dilluns de xulla

Cada dilluns de festa, a Vila-real és nit de xulla. Les penyes, amics i famílies de la ciutat trauen les taules al carrer, preparen fogueres i cuinen en les brases les típiques graelles de carn, preferentment xulles de corder, que donen nom a aquesta popular nit tant de les festes patronals com de les diferents festes de barris de Vila-real. En la seua versió més tradicional, la xulla vila-realenca es cuina al forn de llenya en cassola de fang, si bé la preparació de les graelles i les fogueres s'ha imposat en les últimes dècades, tot il·luminant cada dilluns de festa els carrers de la ciutat.

La Cavalcada de Reis i el tirorí

La tradició de la Cavalcada de Reis, que cada 5 de gener, vespra de Reis, organitza a Vila-real l'associació Joventut Antoniana, es remunta a l'any 1928, fet que la converteix en una de les cavalcades més antigues de la Comunitat Valenciana. Les carrosses dels Reis d'Orient, amb els seus patges i comitiva, desfilen pels carrers del centre de la ciutat fins a arribar a la plaça Major i el balcó de l'Ajuntament, on els esperen els xiquets i xiquetes de la ciutat, que van cantant al seu pas el singular Tirorí tirorí, una popular cançó de benvinguda als Reis que els xiquets de Vila-real han de cantar sense falta perquè Melcior, Gaspar o Baltasar els porten els seus regals.

Una altra de les singularitats de la Cavalcada de Reis de Vila-real és que està organitzada per una associació amb fins socials, que s'encarrega també de recollir les cartes amb els desitjos dels xiquets per a remetre-les als Reis d'Orient i d'organitzar el repartiment dels regals per les cases de la ciutat la nit del 5 i el dia 6 de gener.

Cordonets de Sant Pasqual

Els cordonets de Sant Pasqual són xicotets cordons de fil o llana de diversos colors que confeccionen les monges clarisses del convent de Sant Pasqual i representen el cordó de l'hàbit franciscà que vist l'orde a què pertanyia el patró de la ciutat. Encara que l'origen del cordó, que se situa habitualment en la primera meitat del segle XX, és evidentment religiós, els cordonets que distribueixen les mateixes monges des del torn del convent i es col·loquen habitualment en monyiques o turmells a manera de polseres, s'han popularitzat més enllà de l'àmbit espiritual i fora fins i tot de les fronteres locals.