Ajuntament de Vila-real

dimecres, 2 de gener de 2019

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars gestionat pels ajuntaments d'Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana presenta el dotzé i últim capítol de la sèrie documental que ha servit per a promocionar els valors ecològics, paisatgístics, socials, històrics i hidrològics del tram baix del riu més important de la província de Castelló. L'última entrega titulada Millars, un riu per al futur inicia amb un breu recorregut des del naixement a la serra de Gúdar, província de Terol, fins a la desembocadura entre les poblacions de Borriana i Almassora. Però principalment el capítol se centra en els darrers 14 quilòmetres del riu Millars que formen el Paisatge Protegit de la Desembocadura. 

La nova entrega, amb un títol suggerent, fa un repàs detallat sobre cadascun dels assoliments que s'han aconseguit al paratge des de la seua protecció però també presenta amb detall tots els aspectes que falten aconseguir per a convertir la desembocadura del Millars en un riu per al futur. Aquesta artèria fluvial hi ha contribuït d'una manera incontestable al desenvolupament històric, social i econòmic de les ciutats més importants de la plana castellonenca. El desenvolupament econòmic d'Almassora, Borriana i Vila-real, les tres poblacions que acullen el tram baix del riu, es deu en bona part a les aigües del Millars. El capítol també recorda als antics pobladors fenicis, ibers i romans de jaciments importants ubicats al Paisatge Protegit com el Torrelló del Boverot (Almassora), Vinarragell (Borriana) i el desaparegut poblat de Vilafilomena (Vila-real).

L'últim capítol para especial atenció en la fragilitat del riu Millars, ja que al seu voltant hi ha una forta pressió urbanística on viuen unes 700 mil persones repartides entre les ciutats més importants de la província de Castelló. També a les dos vessants s'estableix una indústria química, ceràmica i agroalimentària en constant creixement. Cal tenir en compte que una part destacada de les aigües depurades dels milers de persones s'aboquen al riu Millars. Però el Millars al final del seu recorregut sol ser un riu sense aigua que necessita un mínim cabal ecològic per a estar viu. Aquest precisament és un dels aspectes més destacats que arreplega l'últim capítol. 

Millars, un riu per al futur arreplega les opinions de huit persones coneixedores del paratge protegit que donen la seua opinió sobre el present i el futur del tram final del riu Millars. Així, Enrique Font Jericó, president del Sindicat Central d'Aigües del Millars; Vicent Franch, periodista, jurista i escriptor; Joan Castany, president del Grup Au d'Ornitologia de Castelló, Pepe Vicent, president del Club de Surfers de Borriana; Yanina Maggiotto, presidenta de l'Associació de Guies de Birding de la Comunitat Valenciana; Vicent Vicent Paradells, educador ambiental i mestre jubilat; Toni Pitarch, professor jubilat de Geografia i Història i Creu Magarzo, educadora ambiental de l'Ajuntament d'Almassora, parlen de temes destacats com són el cabal ecològic del Millars, la importància de les aus, la contaminació del paratge amb els plàstics, la implantació del turisme ornitològic familiar, la importància de l'educació ambiental per al futur de la desembocadura i la conseqüència positiva que ha dut la creació del Paisatge Protegit.

Galeria multimèdia

Imatges