Inici -> Vila-real -> Estructura econòmica

Estructura econòmica

Estructura econòmica tarongers

Origen

La història de l'estructura econòmica de Vila-real és, possiblement, un dels models més complets que es poden trobar per a caracteritzar l'esdevenir de la Comunitat Valenciana litoral.

Des de la seua fundació en el s. XIII fins a la primera meitat del s. XX, el municipi va basar tot el seu potencial econòmic en una agricultura mixta de secà extensiu ¿vinya, olivera, cereal i garrofera- i d'horta intensiva en els s. XVII-XVIII ¿seda, cànem¿.

Aquesta situació, que permetia l'autosubsistència i un xicotet marge de beneficis molt ocasional, va canviar radicalment amb l'aparició del taronger.

El taronger

El taronger va transformar, directament i indirecta, els pilars de la idiosincràsia de la ciutat. Entre 1880 i 1960, es van convertir 3.500 hectàrees de secà a regadiu. A més, es va desenvolupar una indústria de transformació de cítrics i subsidiària (pous, mecànica, arts gràfiques, fustes), i el comerç per a la seua exportació, que va connectar la ciutat amb el mercat espanyol i europeu.

Tot aquest procés va generar un creixement econòmic que va impulsar actuacions importants en matèria d'infraestructures viàries ¿desviació de la N-340¿, urbanístiques ¿eixamplament, avinguda del Cedre¿, equipaments domèstics col·lectius ¿ferrocarril, electricitat, aigua potable¿ i serveis ¿Caixa d'Estalvis de Vila-real, Caixa Rural, Sindicat¿.

La indústria taulellera

Però les nevades de 1946 i 1956 i les fortes pluges i gelades del primer lustre dels anys 60, van descobrir els perills d'una estructura productiva que depenia només d'un producte i de la necessitat de diversificar i enriquir-la. La política de foment de l'habitatge i del turisme que caracteritzen els anys 60 va determinar que s'optara per invertir en una indústria tradicional de la comarca: la taulellera.

Així, en pocs anys, s'alcen les primeres empreses ceràmiques de la ciutat i aquesta indústria desencadena una important immigració que doblarà el cens de la ciutat i la farà créixer.
El primer ajust industrial tauleller dels anys 70 comporta més tecnologia, l'obertura progressiva al mercat exterior i la creació de noves fàbriques més allunyades del nucli urbà. En aquests anys, arriba la A-7 i s'aconsegueix la circumval·lació de la N-340, els autèntics eixos canalitzadors dels fluxos socioeconòmics i integradors de la ciutat en el corredor mediterrani de desenvolupament.

La segona reconversió industrial dels anys 80 va fer avançar en l'aplicació de noves tecnologies i tendències en disseny, qualitat, producció, productivitat i vendes.

L'envergadura del creixement des dels anys 1960 va crear un conjunt d'economies d'escala i de concentració que van atraure cap a la ciutat sucursals d'empreses nacionals i estrangeres. Mentre, el teixit socioeconòmic de la ciutat, que gravita al voltant del subsector del taulell i en menor mesura relacionat amb l'agricultura i els sectors serveis, es fa més complex i sobretot molt dinàmic. Els paviments i revestiments configuren un cicle productiu, tancat i integrat en la ciutat, que la converteixen en el centre tauleller més important d'Espanya i en un dels més notables d'Europa.

Ciutat de serveis

Tot aquest important procés de creixement econòmic té el seu reflex en la vida ciutadana. Vila-real és la segona ciutat de la província i una de les més grans de la Comunitat Valenciana pel que fa a població i es converteix per mèrits propis en centre comarcal de serveis (Hospital Comarcal de la Plana, Agència Tributària, Palau de Justícia, Comissaria Nacional de Policia, UNED, etc.), a més de disposar d'un potent sector terciari comercial i un incipient sector turístic.

La crisi econòmica i financera de principis del segle XXI ha afectat notablement l'estructura econòmica de la ciutat. Tot i que l'activitat industrial i taulellera continua sent motor econòmic i referència en el sector ceràmic en àmbits supramunicipals, Vila-real busca de nou, com va fer a mitjan segle XX, una diversificació econòmica que l'ha portada en l'actualitat a reforçar el seu posicionament com a ciutat prestadora de serveis de referència comarcal i avançar en una nova línia estratègica de desenvolupament econòmic sobre l'eix de la innovació que ha fet que obtinga, al novembre de 2011, la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació atorgada pel Ministeri d'Economia i que entre a formar part de la xarxa Innpulso de ciutats innovadores.

Plaça Major s/n. 12540 Vila-real (Castelló)
Telèfon: 964 547 000 | Fax: 964 547 032 · Correu electrònic: atencio@vila-real.es