Ajuntament de Vila-real

dimarts, 9 d'abril de 2013

VAIG ANAR I VAIG TORNAR:

Me'n vaig anar i vaig tornar, però en el meu cor quedarà gravada per sempre l'experiència viscuda; abans d'anar tenia molta il·lusió, però mai haguera previst l'impacte que em va causar des del mateix moment en què vaig baixar de l'avió. Ja m'estaven esperant i em van acompanyar en la meua aventura en tot moment, de principi a fi. No hi ha paraules suficients que puguen expressar totes les emocions que em van fer viure; la qualitat humana de les persones, la seua forma de vida, -tan diferent de la nostra-, l'orgull personal de ser panameny en un país en ple procés de creixement; la suma de voluntats perquè el progrés siga una realitat; l'excel·lència, les inquietuds dins del si de la Policia per a millorar i acostar-se a la ciutadania, aquell interés a voler formar part del canvi social amb tot el dret¿ Podem aprendre moltíssim. !Quanta força!

Amb quina satisfacció he pogut comprovar que la Policia, -els policies-, compartim tarannà; som tan distints però tan iguals, per això hem de ser capaços de compartir experiències saludables per a no conformar-nos amb ser bons, per a ser millors; d'aquest potencial es beneficiarà la ciutadania, de la qual també nosaltres formem part activa. Aquesta vegada ha sigut la mediació policial com a eina per al canvi cultural i prevenció de la violència, però trobarem més espais de cooperació per a enriquir la nostra pràctica, construir junts i projectar-nos en el futur que desitgem perquè podem fer-ho. Ens superarem, ens afirmarem i ens reafirmarem, i així ens consolidarem com la generació del futur, en aquesta nova Policia assistencial, psicològica més que moral, que remarca en les relacions personals i socials, el respecte, la democràcia i l'afecte.

Escrivim pàgina, sens dubte! I de quina manera, amb quina energia!!! amb els meus amics el subtinent Rivera, -Franklin-, i el Dr. Pittí Ulisses, vam compartim tantes coses que se'm fa un nus a la gola amb només recordar-les; tots -comissionat Lasso, subcomissionat Barroso, tinent Méndez, sergent Checa, sergent Arauz¿ i tants més que no sóc capaç d'esmentar,- però ells especialment em van fer sentir com l'autèntica protagonista d'aquesta història. Construïm un vincle que ens ha d'enfortir per a passar a l'acció, compromesos en la tasca d'afavorir el canvi policial, amb plena confiança, amb creativitat, moguts per la força dels raonaments.

Podria escriure i escriure però em quede sense paraules, amb el que m'agrada parlar i escriure! i encara no sóc capaç d'expressar tant d'afecte; necessitaré temps per a "processar-ho" tot i de segur que continuaré recordant vivències, anècdotes, moments que em faran sentir una gran emoció en el pit. Em declare egoista de sentiments: els compartiré contant-los, és més, necessitaré fer-ho, però seran només meus i els guardaré zelosament. Pareix una contradicció, però sé que s'entendrà.

Vaig tornar, però un trosset de mi es va quedar a Panamà per sempre; no hi ha 9.000 km de distància, només un passet que confie que farem els uns i els altres per a retrobar-nos de nou i continuar creixent com a institució i com a persones. Segur, sens dubte!!!!

Concloc ja i m'acomiade amb un fins a sempre, amb unes paraules del professor Federico Mayor Zaragoza, que tenen la força del missatge que vull compartir:

¿Te quejas del oleaje fuerte?
para eso queremos el valor de quienes no aceptan solamente lo visible.
La calma es sumisión, abatimiento, muerte.
La vida está en el remolino donde azota el viento
y cada célula trepida y cree en lo posible.
Solo los rebeldes son vigías del cambio que la condición humana exige.

Una abraçada a tots i a totes, AMICS i AMIGUES. Per sempre, vos vull MOLT! i l'amor es manifesta més en la distància que en la presència.

Galeria multimèdia

Imatges

Veure més imatges