Ajuntament de Vila-real

dimarts, 24 de setembre de 2013

L'Ajuntament de Vila-real ha rebut comunicació oficial d'una segona sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que ratifica la resolució judicial coneguda el passat mes de juliol per la qual el tribunal autonòmic declarava nul·la la modificació del pla general en l'entorn de les antigues naus de Fritta. En concret, l'anul·lació es refereix a les modificacions del PGOU illes 532 i 533, aprovades l'any 2010, i respon a un recurs contenciós administratiu presentat per un altre dels propietaris afectats.

La sentència del TSJCV anul·la la resolució del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de 15 de febrer de 2010 per la qual s'aprova definitivament la modificació puntual del PGOU, illes 532 i 533. Entre els motius que esgrimeix la sentència, el tribunal valencià considera, igual que en l'anterior resolució, que es va produir "una flagrant violació dels principis del just repartiment de les càrregues i avantatges del planejament, de manera que allò dissenyat per les administracions demandades deixa en mans de molt pocs els avantatges i sotmet a la majoria dels propietaris a un dèficit injustificable d'edificabilitat terciària i a unes càrregues excessives".

La modificació anul·lada es refereix al pla urbanístic que contemplava la construcció d'un edifici singular de 20 altures en l'entorn de les antigues naus de Fritta. "La sentència es pronuncia en idèntics termes que la primera resolució i considera, tal com ja van advertir en el seu moment els grups de l'oposició municipal, que les modificacions urbanístiques que es van fer la legislatura passada en la zona de Fritta no repartien de forma equitativa les càrregues i beneficis de la urbanització, ja que a alguns propietaris se'ls permetia una edificabilitat quasi tres vegades major que a uns altres, mentre que es feia recaure la major part de les càrregues urbanístiques en la unitat d'execució en la qual no està integrada l'edificació singular i altres sòls qualificats com residencials", valora el regidor d'Urbanisme, Emilio M. Obiol.

Un altre dels arguments de la sentència es refereix al fet que la tramitació de les modificacions es va produir de manera paral·lela a la informació pública del pla general, "on aquests mateixos sòls que ací es qualifiquen de terciaris allí es classificaven de residencials (¿) probablement amb l'intent de compensar de manera diferida en el futur pla general els desequilibris que ara es creaven". "D'aquesta forma", afegeix l'edil d'Urbanisme, "la resolució judicial posa de manifest una flagrant irregularitat, la que suposa l'ús d'un instrument d'interés general com és el PGOU al servei d'un interés particular".