Ajuntament de Vila-real

dilluns, 23 de novembre de 2015

L'Ajuntament de Vila-real ha resolt el conveni urbanístic pel qual l'anterior govern municipal del Partit Popular permetia, entre d'altres, l'edificació d'un gratacel de 20 plantes en la zona industrial de Fritta, al sud de la ciutat. La decisió, adoptada per unanimitat en el Ple extraordinari, arriba després que el 2013 una sentència anul·lara les modificacions del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de les illes 532 i 533 perquè els terrenys, de 116.000 metres quadrats, passaren a ser sòl residencial.

L'alcalde, José Benlloch, ha titllat de "pelotazo urbanístic" l'acord signat pel PP el 2008, quan encara es trobava al capdavant del govern municipal, i ha destacat que "cinc magistrats van qualificar per unanimitat el cas com a il·legal". Per això, el primer edil s'ha congratulat que "hui desactivem un nou empastre del PP, el més greu de la seua última legislatura al capdavant d'aquesta ciutat".

No obstant això, el primer edil lamenta que "l'herència de l'anterior equip donarà molts més dies de disgustos a aquesta ciutat". Sobre aquest tema, Benlloch recorda que l'anul·lació del PAI de Fritta suposa actualment per al municipi un risc de 14 milions d'euros. Per aquest motiu, Benlloch destaca el "principi de prudència" aplicat per l'equip de govern per a dur a terme aquesta rescissió, aprofitant la dissolució de la signatura PKL Real State Agency, amb la qual es va firmar l'acord, i el "brutal esforç dels tècnics municipals per a lliurar l'Ajuntament d'una possible condemna". "Seguirem defensant-nos amb tots els instruments al nostre abast", afegeix.

En la mateixa línia es pronuncia també el regidor de Territori, Emilio M. Obiol. "El conveni urbanístic, aprovat en el seu moment en solitari pel PP, suposa un autèntic pelotazo, tal com el catalogarien les facultats de l'àrea", indica Obiol, per a qui "la intenció de crear un gratacel singular de 20 plantes s'ha demostrat -i es va demostrar en el seu moment- innecessari, per la qual cosa el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va donar la raó als propietaris i va assenyalar que aquest acord deixa de servir l'interés general per a posar-se al servei d'interessos particulars".

D'altra banda, el Ple ha aprovat una declaració institucional per a sol·licitar una reforma del finançament autonòmic, per la qual s'insta el president de la Diputació a exigir al Govern Central aquesta modificació, així com el reconeixement del dèficit de finançament acumulat xifrat en 12.433 milions d'euros des que es van dur a terme les transferències de competències a la Comunitat Valenciana. La declaració també reclama l'execució, per part de l'Estat, d'unes inversions en infraestructures "equiparables, com a mínim, al pes poblacional de la Comunitat que compense la insuficiència inversora dels últims anys".