Ajuntament de Vila-real

divendres, 12 de maig de 2017

Les carpes (Cyprinus carpio) tenen la mateixa consideració que els crancs rojos, les tortugues de Florida o els visons americans, és a dir, són espècies invasores que suposen una amenaça per a la biodiversitat a escala mundial. La seua incorporació al Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores suposa la prohibició de posseir exemplars vius o morts, així com traslladar, transportar o comerciar amb les seues restes. La Guarderia del Consorci del paisatge protegit de la desembocadura del riu Millars recorda que els exemplars capturats no es poden retornar a l'aigua encara que es practique la modalitat de pesca sense mort, és a dir, s'han de sacrificar.

"Hi ha pescadors al Millars que s'emporten les carpes mortes. Altres practiquen la pesca esportiva, vol dir que tenen el costum de traure les carpes i automàticament tornar-les a l'aigua, bé per desconeixement o bé per desacord", explica David López Serna, un dels dos guardes del Consorci que s'encarreguen de controlar la pesca.

Les carpes comunes són originàries d'Euràsia. Estan presents en més de 60 països diferents dels cinc continents. Segons l'Atles i Llibre Roig dels Peixos Continentals d'Espanya, van ser introduïdes en la major part d'Europa, des d'una població procedent del Danubi, en temps dels romans, i a Espanya durant la dinastia dels Habsburg. És un peix que abunda als embassaments, trams mitjans i baixos dels rius com és el cas del Millars. "La carpa té una llarga llista d'impactes sobre el medi i sobre les espècies autòctones. Una qüestió que s'ha estudiat molt és la seua capacitat per a canviar les condicions ecològiques. És una espècie bentònica, s'alimenta en el fons i enterboleix constantment l'aigua impedint el pas de la llum. Per tant, la seua presència afecta a altres habitants del riu. A més cal recordar que és un peix omnívor i pot depredar sobre altres espècies autòctones", detalla César Rodríguez, secretari general d'AEMS Rius amb Vida.

El Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores considera els animals i les plantes incloses en aquesta llista com els principals causants de pèrdua de biodiversitat al planeta, circumstància que s'agreuja en hàbitats especialment vulnerables com són les illes i les aigües continentals. La introducció d'aquestes espècies invasores també pot ocasionar greus perjudicis a l'economia, especialment la producció agrícola, ramadera, forestal i fins i tot a la salut pública. "El protocol que estem seguint juntament amb el Seprona de la Guàrdia Civil i els agents mediambientals és molta informació i conscienciació als pescadors i clubs de pesca durant els últims mesos, i a partir d'ara ja passarem a denunciar si no es compleix la sentència del Tribunal Suprem", ha acabat dient el guarda del Consorci. 

Els pescadors dels clubs que practiquen la pesca sense mort al vedat del Paratge Protegit de la Desembocadura del Millars l'any 2015 als dos costats del pont de Santa Quitèria, entre Almassora i Vila-real, ja són coneixedors de la sentència i el que comporta. La Guarderia del Consorci ha mantingut diverses reunions amb els responsables del vedat per recordar-los que les carpes capturades no es poden retornar al riu. "Entenem el malestar dels pescadors que, a través dels anys, han consolidat una pràctica de captura i solta. Nosaltres des d'AEMS Rius amb Vida hem promogut la sostenibilitat de la pesca sobretot amb espècies autòctones com la truita que es poden veure afectades per una pesca massa intensiva", conclou Rodríguez.