Ajuntament de Vila-real

dimarts, 28 de maig de 2019

El servei de guarderia rural del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars compleix 10 anys de vida des que va ser creat l'any 2009 amb l'objectiu de vetlar per la protecció i la conservació del paratge natural fluvial més important de la província de Castelló. Cinc anys abans, la Generalitat va aprovar la creació del Paisatge Protegit de la desembocadura del riu Millars l'any 2005. En l'actualitat també és Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), Lloc d'Interés Comunitari (LIC), Zona Humida de la Comunitat Valenciana, Refugi de Caça i espai natural inclòs en la Xarxa Europea Natura 2000.

Des de fa 10 anys, els guardes rurals treballen a torns durant els 365 dies l'any: matins, vesprades i caps de setmana. Tenen 490 hectàrees d'espai natural fluvial per a vigilar i molta responsabilitat pel que fa a la preservació de la fauna, la flora, els recursos hídrics i el control del patrimoni artístic i etnogràfic. El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars compta amb un Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) des de l'any 2012 que regula totes les activitats que es poden realitzar al paratge. La guarderia rural té l'obligació de vetlar pel seu compliment. 

El treball dels seus professionals no sempre ha sigut fàcil. «Durant els primers anys trobàvem una enorme quantitat d'abocaments il·legals per tot arreu i als dos vessants del riu. Alguna gent estava acostumada a tirar tot el que no volia al riu i continuava fent-ho. I parlem fins i tot d'abocaments molt grans. Un altre dels grans problemes que ens vam trobar va ser l'ocupació il·legal de la zona dels Alters. S'alçaven habitatges en un lloc on està prohibit construir. La caça i la pesca il·legal és una altra de les coses que també ens va ocupar durant els primers anys de servei. Totes les infraccions des que existeix el servei han anat disminuït de manera considerable», ha detallat Javier Rodríguez, guarda rural del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. 

La seua manera d'actuar és molt metòdica i professional. Quan troben alguna activitat il·legal ubiquen el lloc dels fets per mitjà del GPS, fan diverses fotografies, omplin un model de fitxa i anoten tot allò que han vist. Si es tracta d'un abocament d'enderrocs, avisen al servei de manteniment del Consorci perquè netege uns dies després però si es tracta d'un delicte mediambiental greu, avisen al Servei de Protecció de la Guàrdia Civil, Seprona i a la Policia Local del municipi afectat. Si és un foc el que amenaça la integritat del paratge activen el protocol d'emergència telefonant al 112.

L'ocupació prioritària de la guarderia rural del Consorci és la vigilància. Controlen les activitats permeses com la pesca fluvial continental i informen d'altres prohibides com la caça. Durant els mesos de primavera i estiu el treball dels guardes augmenta considerablement. Hi ha molta més gent per tot arreu del paratge i el seu anar i venir per tota la desembocadura és contínua. També és el període més delicat pel que fa a la població nidificant d'aus. Centenars d'elles crien els seus polls des del mes de març fins a finals de l'estiu. 

La guarderia realitza contínues tasques d'informació per evitar molèsties. Una altra de les tasques importants que fan és la informació a qualsevol tipus de visitant: famílies, excursionistes, esportistes, pescadors i observadors d'aus d'entre altres col·lectius. Entre el ventall de feines que desenvolupen també està el seguiment i cens d'espècies de fauna protegides com la tortuga d'estany, la tortuga de rierol, la llúdria i altres xicotets carnívors que habiten en els marges del riu que aconsegueixen fotografiar per mitjà del parament fotogràfic. El control de les espècies invasores com la tortuga de florida i el visó americà també forma part del seu contacte amb la fauna salvatge. 

Galeria multimèdia

Imatges