Ajuntament de Vila-real

Tres mesos de cabal ecològic al Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

dijous, 12 de setembre de 2019

Els catorze quilòmetres lineals que formen el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, és a dir, des del pont de la CV 10 que creua el curs fluvial fins a la Mediterrània, porten un cabal mínim però constant d'aigua des de fa tres mesos. Aquesta situació extraordinària no es produïa des de feia més d'un any. De fet, el més habitual és contemplar els últims deu quilòmetres de riu amb un cabal d'aigua intermitent, principalment des de l'assut comunitari d'Almassora fins a l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals d'Almassora (EDAR-Almassora), on s'aboquen aigües netes al llit . Des d'ací fins a la Mediterrània, el Millars torna a ser un riu amb un cabal mínim.

El passat mes de juny la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va decidir dur a terme desembassaments tècnics de fins a 44 hectòmetres cúbics des dels pantans de capçalera del Millars com són Arenós, a la Pobla d'Arenós, i Sitjar, a Onda, per a evitar que arribaren al límit de la seua capacitat d'emmagatzematge i com a mesura de prevenció per a fer front al típic episodi de gota freda que es dona durant la tardor a la província de Castelló. Durant els mesos de l'estiu les aus aquàtiques i els aficionats a l'observació d'aus han sigut els grans beneficiats que el riu Millars portara aigua de forma constant. El riu ha rebut la nombrosa visita de diverses espècies de gavines, ardeids, anàtids, limícoles i fins i tot rapinyaires que s'acostaven al riu per a caçar.

Els peixos migradors han sigut uns altres dels grans beneficiats del fet que el Millars arribara amb aigua a la Mediterrània. Per exemple, espècies com les llises o els llobarros penetren a més d'un quilòmetre riu amunt de la desembocadura. Una altra circumstància extraordinària és l'eixida natural a la mar de les anguiles europees (Anguilla anguilla).

Si la desembocadura del riu Millars continua oberta a la mar durant els pròxims mesos, també es produirà un altre fet extraordinari com és l'entrada de centenars d'angules, riu amunt, per a completar el cicle adult en la zona mitjana i de capçalera. Una altra circumstància no menys important que suma el Millars quan la desembocadura porta aigua és la presència contínua de llúdries (Lutra lutra).

A banda de les aus aquàtiques, dels mamífers, dels macroinvertebrats i dels peixos d'aigua dolça i salada, un dels grans beneficiats d'aquesta situació és el mateix Mediterrani. El riu Millars està abocant de nou aigua dolça a la mar des de fa tres mesos. Aquesta situació natural és immillorable per a tota mena d'organismes marins.

El riu Millars transporta terra i sals minerals en suspensió que aboca a la Mediterrània. L'arena que abans arribava a la mar per mitjà de rius com el Millars ara queda retinguda riu amunt, capturada en les preses dels embassaments de capçalera. Antigament els corrents marins omplien amb regularitat les platges d'arena nova però des de l'apressament dels rius la mar està escassa de matèria primera. Aquest fet provoca que durant els últims decennis l'erosió de les platges continue de forma imparable i s'hagen de realitzar costoses regeneracions artificials.

Per altra banda, quan l'aigua dolça del riu arriba de forma contínua a la mar altres dels grans beneficiats són els peixos i el sector pesquer castellonenc. Les sals minerals que arriben a la mar alimenten el fitoplàncton marí, éssers vius d'origen vegetal, i al mateix temps el zooplàncton marí, éssers vius minúsculs d'origen animal, s'alimenta del fitoplàncton. En aquelles zones on hi ha una abundància de zooplàncton es produeixen grans concentracions de peixos, normalment xicotets pelàgics com la sardina o l'aladroc i altres espècies que s'alimenten d'aquest zooplàncton com són els crustacis, entre els quals destaquen les gambes, els llagostins, els crancs, les galeres i d'altres.