Ajuntament de Vila-real

diumenge, 23 de gener de 2022

El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, format pels ajuntaments d'Almassora, Borriana i Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, ha participat per tercer any en el cens d'arpellot de marjal (Circus aeruginosus) als aiguamolls de la Comunitat Valenciana. Aquest cens hivernal que es du a terme en un gran nombre de zones humides de la geografia valenciana ha estat coordinat per la Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO). L'objectiu és quantificar i estimar la població hivernant de l'espècie qualificada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) com de menor preocupació. L'equip de voluntaris encarregat de realitzar aquest nou cens en els dormidors del paisatge fluvial protegit, format per un guarda rural, un tècnic del Consorci del riu Millars i dos aficionats voluntaris, hi ha compatibilitzat un total de 2 femelles. Les aus rapinyaires es van poder veure entre les 16.40 h i poc abans de les 18.00 h. A banda dels arpellots de marjal també es van poder observar altres espècies com un aligot (Buteo buteo), tres moixetes (Moixeta falco), dos agrons blancs (Egretta alba) i tres agrons blaus (Ardea cinerea). Els voluntaris van acudir a la zona del Paisatge Protegit de la desembocadura del Millars coneguda com a Carnissers per a comptar els exemplars a última hora de la vesprada, quan el sol comença a pondre's i els animals acudeixen als dormidors per a descansar.

Un any més la Societat Valenciana d'Ornitologia, amb l'ornitòleg Pedro del Baño al capdavant, ha coordinat aquest macrocens en el qual han intervingut 14 entitats entre les quals es troba el Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. El cens ha tingut lloc a tota la Comunitat Valenciana i s'han pogut comptar fins a 796 exemplars. 214 a la província d'Alacant en zones humides com les Salines de Santa Pola, la Mata i Torrevella i el Fondo d'Elx-Crevillent. 541 a la província de València en aiguamolls com les marjals del Moro, de Rafalell i Vistabella, al parc natural de l'Albufera de València, la marjal de Xeresa-Xeraco, la marjal de Pego-Oliva, l'assut de Carlet, l'assut de Catadau, la marjal de Navarrés, l'embassament d'Embarcaderos i l'embassament de Bellús. Finalment, a la província de Castelló s'han compat 41 exemplars en zones humides com el Prat de Cabanes-Torreblanca, el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, la marjal de Nules i la marjal d'Almenara. Un any més el parc natural de l'Albufera s'ha convertit en el lloc preferit d'aquestes aus rapinyaires per a passar l'hivern i formar dormidors, ja que s'hi han pogut comptar 443 exemplars, després destaca el Fondo d'Elx-Crevillent amb 195 exemplars i finalment la marjal del Moro amb 34.

L'arpellot de marjal es consolida a la Comunitat Valenciana després de molts anys i abandona la qualificació com a espècie en perill d'extinció en el Catàleg valencià d'espècies de fauna amenaçades i es reclassifica com a vulnerable en la revisió del catàleg. L'arpellot de marjal és una de les aus més elegants i esveltes que es poden observar al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars durant els mesos de la tardor i l'hivern.

Galeria multimèdia

Imatges