Ajuntament de Vila-real

dimecres, 17 de gener de 2024

El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha participat per 5é any consecutiu en el cens d'arpellot de marjal (Circus aeruginosus) realitzat als aiguamolls de la Comunitat Valenciana des de dormidors. Enguany s'han comptabilitzat dos exemplars joves d'aquesta espècie protegida qualificada de vulnerable en el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades. 

L'equip de voluntaris encarregat de dur a terme aquest 5é cens consecutiu en els dormidors del paisatge fluvial protegit, format per un guarda rural, un tècnic del Consorci riu Millars i dos aficionats a l'ornitologia va iniciar l'observació cap a les 16.30 de la vesprada i el va finalitzar poc després de les 18.00 h. Els voluntaris es van ubicar abillats amb prismàtics i ulleres de llarga vista per diversos indrets de la zona baixa de la desembocadura com són les llacunes artificials, el paratge de Carnissers i les Goles per a comptar cadascun dels exemplars que passa per la zona al vespre, quan el sol comença a pondre's i els animals acudeixen als dormidors per a descansar. Cal tenir en compte que en els darrers anys al Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars s'han comptabilitzat xifres similars d'arpellots de marjal. 

La desembocadura és una zona humida xicoteta si la comparem amb grans aiguamolls com el Prat de Cabanes Torreblanca, els estanys d'Almenara o principalment el parc natural de l'Albufera de València, no obstant això, la participació anual del Consorci riu Millars en els censos d'arpellot de marjal és important perquè controla la població hivernant i la presència d'una espècie que fins fa poc de temps es trobava al Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades com en Perill d'Extinció. El cens, coordinat per la Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO) des de fa més de vint anys, es fa durant l'hivern a un gran nombre de zones humides de la geografia valenciana. L'objectiu és quantificar i estimar la població hivernant d'aquesta espècie rapinyaire que s'ha especialitzat a viure en els aiguamolls.

Els arpellots de marjal durant els mesos de l'hivern formen el que s'anomena dormidors comunals, és a dir, llocs que ocupen entre la vegetació de les zones humides on acudeixen cada dia al capvespre per a dormir. Alguns d'aquests dormidors estan prou concorreguts pel que fa al nombre d'individus. Els arpellots de marjal són aus rapinyaires de grandària mitjana. El seu vol constant de patrullatge sobre desembocadures de rius i aiguamolls a la recerca de preses és una imatge inconfusible de les zones humides valencianes. 

A la península Ibèrica és una espècie resident encara que també arriba un flux important d'exemplars migrants de Centreeuropa i els països nòrdics. La majoria de les poblacions originàries del nord d'Europa emigren cap al sud durant la hivernada. El plomatge més comú és marró fosc per totes les parts excepte la part superior del cap, el coll i una banda en la vora de l'ala de tons crema molt variables. Els mascles adults són més vistosos, ja que tenen una coloració tricolor a la part superior de les ales, la cua grisenca, el cap i el pit pàl·lids que contrasten amb el ventre marró rovellat. 

L'arpellot de marjal és una de les aus més elegants i esveltes que es poden observar al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars durant els mesos de la tardor i l'hivern. Enguany fins a dos exemplars han triat el paratge fluvial per a passar l'hivern i dormir.

Galeria multimèdia

Imatges