Ajuntament de Vila-real

La senda ecológica

EL PASSEIG DEL BOTÀNIC MANUEL CALDUCH
Una senda ecològica

MANUEL CALDUCH

Fill de Vila-real va estudiar la carrera d¿apotecari a la Universitat de farmàcia de la ciutat de Barcelona, i en acabar-la va obrir la seua pròpia farmàcia a la localitat d¿Almassora, però mai es va desvincular de Vila-real, la seua localitat natal.

Com a persona se¿l considerava intel·ligent, extravertit i dialogant, i humà per tots aquells que en la dura època de la postguerra i sense mitjans econòmics podien a ell recórrer per aconseguir fiada la recepta que dels mals els curara.

Com a apotecari tal vegada estiga poc recordat, però els nostres majors recorrien de manera assídua a les seues receptes en particular i a les de la família Calduch en general: "sellos" de quinina, laxants, pastilles per a la tos i l¿afamada "suavina".

La reconeguda fama mundial li ve al considerar la UNESCO el seu herbari com un dels millors del Món, amb més de sis mil mostres de plantes diferents, producte de la recerca de la nostra terra i que afortunadament es conserva a la Càtedra de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València.

Com a escriptor és un compendi de saviesa científica i estima llengua i la per la terra com ho reflectix la seua obra literària: "Una variedad botánica nueva para la flora española", "Las plantas de mi herbario", "El Roure de les Santes", "Topònims i anecdotari", "Enyor",...

LA SENDA BOTÀNICA

És una senda vora el riu Millars que recorre el seu marge dret des de el paratge del Termet, quasi bé des de el molí de l¿Ermita arribant fins al pont medieval de Santa Quitèria.

El camí que seguix coinicidix amb el llit de l¿antiga sèquia Major del Vila-real la qual va deixar d¿utilitzar-se a les darreries del segle XIX quan es va millorar la seua estructura després d¿haver estat fen us d¿ella més de sis-cents anys. Aquesta sèquia, també coneguda com de les Argamasses comença la seua construcció poc després de la fundació de la ciutat pel rei Jaume I y va ser el se motor econòmic durant molts anys quan l¿agricultura era el principal fonament de riquesa de la ciutat.

El recorregut oferix al visitant de totes les edats elements que criden a la seua curiositat:

Restes de les parets i excavacions en roca de la primera sèquia.
Una frondosa vegetació d¿ombria on el nostre ben volgut botànic Manuel Calduch va començar el seu herbari que fama mundial li donaria.
La caseta de la portella i la sèquia Major que donen abast el reg a Vila-real, així com el pantanet de Santa Quitèria que regula el reg tradicional a La Plana.
El molí de Bisbal, element significatiu de l¿evolució dels molins, des del seu origen fariner fins l¿aprofitament industrial que va tindre.
La nova cascada, element que dinamitza el paisatge doncs el fa més agradable el camí per al passejant.
Les construccions de casalicis, elements de pressió humans sobre el paratge natural.
El pont de Santa Quitèria, manat fer per ordre expressa del rei Jaume I a un veí de la localitat anomenat Pere Dahera.
I de segur que el visitant trobarà molts més elements dignes de cridar l¿atenció i estimular la seua curiositat.

COMENCEM A PASSEJAR

En començar a caminar s¿observa que el cingle d¿aglomerat està cobert d¿una vegetació afavorida per la humitat que li dona l¿ombria. Trobarem una gran varietat de plantes, moltes d¿elles enfiladisses que s¿agarren a les parets de roca: heura, vinca, rogeta i aritjol son les més abundoses i, entre altres varietats podrem observar també: petorreta, matissa o llentiscle, arçot, romer, fenoll, arç blanc, falsa acàcia, etc. i amb sort també es pot veure les estranyes abellera i mosquera. I moltes més, però cal anar amb molta cura i no fer-les malbé doncs el lloc és molt propens a l¿impacte ambiental i moltes de les plantes poden desaparèixer.

Al seguir caminant un dels primers elements que es veuen i criden l¿atenció és una cascada que dixa caure l¿aigua des de la part més alta del penya-segat . Mitjançant una bomba pren l¿aigua de la sèquia Major que passa soterrada prop del lloc, és elevada i cau formant la cascada que constitueix un element dinamitzador del paisatge. L¿aigua torna al riu per la qual cosa torna a ser aprofitada més avall per al reg del tarongerar.

SEGUIM ENDAVANT

La caseta de la portella és una estructura dissenyada per a que en cas d¿emergència puga buidar-se l¿aigua de la sèquia Major que en aquest indret passa soterrada.

En ella s¿observa un taulellet que ens indica on va arribar l¿aigua en la crescuda de l¿any 1922 i en mirar-la podem donar-nos compte de la feréstega força de les eixides del riu Millars. Malgrat la importància de la data, el comportament poc civilitzat d¿algunes persones han malmès la taulellet.

La construcció de la presa de Sitjar uns 12 quilòmetres més amunt del riu ha fet que les crescudes siguen menys violentes doncs l¿embassament regula l¿aigua que baixa pel riu, per això és més difícil que les riuades arriben als nivells d¿abans de l¿any 1959, quan es va inaugurar el pantà, però degut a les pluges torrencials típiques dels nostres indrets sempre devem de tindre molta cura amb l¿aigua que pot baixar pel riu.

Més avall s¿observa l¿eixida de la sèquia Major a l¿aire lliure que fins ixe lloc venia soterrada des de l¿assut de Vila-real, més d¿un quilòmetre riu amunt. A partir d¿ara es vora la sèquia i es comprovarà la magna obra que amb pic i pala, a les darreries del segle XIX les persones van fer, una obra que malgrat la seua importància no és tot l¿apreciada que deuria ser.

Més endavant es regula el seu cabal tornant al riu la que porta en excés i a partir d¿ixe lloc es dirigirà cap al tarongerar de la Vila. Abans també movia molins, però això ja és una història passada.

EL MOLÍ DE BISBAL

En seua curta història coneguda ha rebut tota una sèrie de noms que es referixen a la propietat (Bisbal o Santillana) i funcions que ha fet (tatxes o gel).

Es localitza més avall del paratge de l¿Ermita, vora el que hui és el Pantanet de Santa Quitèria.

Prenia l¿aigua amb un assut de pedres i fang localitzat al lloc on comença el pantanet però, els materials amb els quals estava construït van propiciar que l¿abandonament i les successives crescudes del riu el derruïren de manera definitiva, no quedant d¿ell cap runa a l¿actualitat.

L¿estructura s¿aprecia no és l¿original de quan era un molí fariner, sembla pel seu estil modernista procedir de finals del segle XIX o començaments del XX, quan va passar a ser fàbrica de gel i tatxes, d¿ací els noms que també va prendre, en la seua darrera època es va transformar en molí de borra, última activitat que va desenvolupar.

La crescuda que el Millars va patir l¿any 1952 va afectar molt seriosament les instal·lacions i l¿edifici, tancant-se aleshores de manera definitiva.

EL DARRER TRAM I PLANTEJAMENTS ECOLÒGICS

Des de el molí de la Bisbal la senda era un camí impracticable per l¿espessa vegetació que havia cobert l¿antiga sèquia de les Argamasses, única drecera que podia resultar viable des de la dècada de 1970 quan es va acabar de construir el pantanet de Santa Quitèria i l¿aigua impedia qualsevol altre pas.

L¿any 2005 l¿ajuntament de Vila-real neteja aquest antic llit de reg i queda oberta una senda que permetrà al caminant desplaçar-se des de el paratge del Termet fins el de Santa Quitèria.

El recorregut ens va mostrant vistes que fins ara eren poc per la manca d¿accés a aquest indret del riu, vistes del pantanet, nou túnel de la nova sèquia, les argamasses i la paret tallada de la vella , arcs de pedra on discorria el vell llit i que per creuar-los cal agatxar-se, la presa i el pont del segle XIII, entre les coses més cridaderes.

I també és pot apreciar la pressió humana que patix aquest indret per les vivendes que vora el riu s¿han construït, algunes les quals prenen l¿aigua que discorre per als regants mitjançant bombes, altres fan sobreeixir les seues fosses sèptiques al camí o prenen un terreny públic per construir-se eixides al riu, entre les actuacions no legals més comunes i que caldria evitar.

La ruta és molt interessant i deuria permetre al visitant, gran o menut, de casa o foraster, sols o acompanyat, gaudir d¿un paratge net, didàctic i d¿esplai. La nostra il¿lusió és que es puga aconseguir.

CRÈDITS

AUTORS: Vicent Ginés Samit i Vicent Vicent Pardells.

FOTOGRAFIA: Vicent Ginés Samit.
Assessors del CEFIRE de Castelló de la Plana.

PATROCINA: Regidoria de Medi ambient del Il·lm. Ajuntament de Vila-real.