Ajuntament de Vila-real

I tu qué faries?

tornar

...per a evitar els problemes derivats del consum d'alcohol i drogues a Vila-real?

conta'ns la teua idea al 964 530 521 o al correu upc@ajvila-real.es

perquè cal que tots fem alguna cosa.

Aquestes són algunes idees rebudes en la UPC:

"Per a prevenir l¿alcoholisme faria campanyes de promoció del diàleg entre pares i fills, mestres i alumnes, perquè tot es pot solucionar dialogant.

D¿altra banda, fa falta promocionar l¿oci alternatiu, de manera que es creen més llocs de distracció on es faça una activitat positiva." (Pasqual, 16/01/08)

Mentre la televisió emeta anuncis sobre begudes alcohòliques promocionades per "famosets" (per exemple, Ponche Caballero amb Paulina Rubio) i el consum d¿alcohol no deixe de ser econòmicament un supernegoci, difícil ho tenim. Encara que personalment crec que la solució, o part d¿aquesta, es troba en els papàs i amics que són els que incideixen directament sobre l¿adolescent que comença a provar l¿alcohol. Un pare que s¿empassa quatre rebentats, vi per a dinar, copa en acabant de dinar, etc. difícilment podrà explicar al seu fill/a que l¿alcohol no és bo. Per tant, principalment és important la conscienciació en els adults perquè aquests pares "aprenguen" a no necessitar l¿alcohol per a "funcionar" de la mateixa manera que argumenten els joves ("no, només és per a agafar el puntet..."). Una opció podria ser la de mostrar gravacions de borratxeres de xavals a aquests pares, indicant-los que el pròxim podria ser el seu fill. Mostrar -sobretot de forma audiovisual- els efectes secundaris, els efectes indirectes, etc.

Pel que fa als joves, la cosa es complica un poc més, ja que mantenir l¿atenció i que capten el que volem dir-los és més complicat, insistesc en els missatges audiovisuals. Però sobretot cal poder oferir al jove una alternativa per a passar-s¿ho bé (l¿esport en general sempre ha sigut un referent); avui dia es poden utilitzar altres mitjans: a Vila-real tenim dos teatres en què podríem programar més per als joves; podem aprofitar l¿ermita per a realitzar concentracions de joves internautes en compte de concentracions de "birra"; creem un espai on els joves puguen "estar" perquè avui dia no tenen on anar. Tenim la ciutat repleta d¿elements, locals... i cap d¿aquests està pensat per a ells, i així és molt difícil. Lògicament, sobre açò hi ha molt per parlar: que si el jove és qui s¿ha d¿integrar, que si hi ha llocs però que no hi van, etc., i sí, probablement siga cert, però cal mostrar-los un poc altres coses que es poden fer, però amb els recursos necessaris. (Carlos, 15/01/08)

Crec que a Vila-real, com en la majoria de llocs, l¿oferta per als joves és molt escassa, i haurien d¿oferir-se més activitats de qualsevol tipus. De fet, en la nostra ciutat tenim la sort de comptar amb diverses associacions juvenils, com ara els Lluïsos, la Puríssima, el Rosari, els Antonians i segurament més, però no sé si som conscients del gran bé que tenim i del gran aliat que pot arribar a ser per a les famílies. Tal vegada els pares no donem la suficient importància al fet que animant els nostres fills a formar parts d¿aquest tipus de grups "sans", potser els ajudem a no triar altres grups més perillosos. (Lorena, 15/01/08)

"Aposte per les idees de José Miguel i recull el repte de Merche: propose que l¿Ajuntament habilite un local on s¿organitzen festes amb mínims d¿alcohol. Els beneficis del local es destinarien a poder pagar els treballadors i el que sobre es destinaria a millorar el que els mateixos joves proposen.

Les idees exposades en aquest fòrum d¿opinió són totes fabuloses, intentem des de tots els àmbits iniciar un "Vila-real baix en alcohol", un gran projecte en el qual, si ens reunírem els que hem exposat les idees, de segur que sorgirien iniciatives dignes de copiar en tota la Comunitat i, per què no, en tot Espanya.

El que s¿ha dit són un conjunt d¿idees molt bones, i si a més fan incrementar els ingressos de l¿Ajuntament, quins beneficis més podem demanar? Eradiquem l¿alcohol en la joventut com a principal projecte i indirectament ens beneficiem, perquè s¿incrementen els ingressos municipals." (José Manuel, 15/01/08)

"Us apunte algunes idees:

Incentivaria i promocionaria activitats sanes des d¿edats molt primerenques, actuant en els col·legis amb programes de sensibilització per a xiquets i per a pares (sé que s¿està fent quelcom de semblant i que està molt bé, però els horaris no són compatibles amb la vida laboral i familiar d¿avui dia). Posaria circulars informatives (molt senzilles, amb decàlegs i consells) en les motxilles dels xiquets, així arribaria a tots els pares i mares que no poden assistir a aquestes reunions. Com que les cartes no atrauen i no es lligen, ho faria en forma de fullet informatiu, amb colors i ben il·lustrats, i una frase gran que diga "apega¿m en la nevera".

-Faria una campanya mediàtica impactant i original, diferent del que es fa fins ara i fora de convencionalismes, directa i amb un missatge "terrorífic": cartells amb imatges i/o fotos cruels de les possibles seqüeles de l¿alcohol (potser dividit en dues parts: l¿abans i el després). L¿abans pot ser la imatge d¿un/a jove divertint-se, el després, una família desestructurada, o un cervell ple d¿éssers infernals. I amb un eslògan cruel. Una frase per a l¿abans i una frase per al després.

-Obert fins a la matinada. Obriria els caps de setmana els llocs d¿oci que tanta falta fan, i així crearia hàbits saludables. És una llàstima que la piscina o la biblioteca no òbriguen els diumenges. Alguns estudiants o joves treballadors (també els adults) es desesperen quan veuen que aquesta ciutat no els brinda res per a passar el dia de forma profitosa. El mateix els dissabtes a la nit: o te¿n vas de copes amb amics o et quedes a casa, quan podries anar amb els amics/amigues a la biblioteca a passar un estona, llegir, estudiar i fins i tot prendre¿t un café si hi haguera cafeteria. O a un poliesportiu a practicar esport, o a un centre a fer tallers de mil coses.

Obrir centres públics en festius o nocturns no suposa forçar la màquina dels qui treballen en aquests serveis, perquè es pot crear una borsa de treball (contractes a temps parcial, beques, etc.) perquè treballen els estudiants, i de passada els fas un favor perquè es trauen uns diners extres, adquireixen experiència i generes ocupació. A Gijón van fer una experiència d¿aquest tipus i va ser un èxit, van crear ocupació, van reactivar, van dinamitzar i van enriquir la ciutat." (Helena, 16/01/08)

"Quina notícia tan trista! Quin horror!, i segurament l¿adolescent "rar" és aquell que no consumeix alcohol i que no s¿emborratxa.

La primera funció la tenim nosaltres, els pares: des de la nostra llar i en la família hem de donar exemple i educar el més sanament possible els nostres fills. Han de veure i viure que allò "normal" a casa és que no es beu alcohol, perquè no n¿hi ha, perquè NO és bo.

Des de les aules dels centres d¿ensenyament s¿haurien d¿organitzar xerrades impartides per psicòlegs i la resta de professionals sanitaris per a conscienciar els nostres joves i informar-los dels nefastos efectes de l¿alcohol, però aquesta informació ha d¿estar prou elaborada (fotos, vídeos, informes) perquè els "entre" bé, no sols en el cap sinó també en l¿ànima. Però atenció!, en horari escolar per a poder evitar que l¿assistència siga opcional, perquè en cas contrari segurament assistirien els que menys ho necessiten.

També des dels organismes públics caldria donar una bona i penetrant informació als pares, perquè de què serveix que nosaltres els diguem que no beguen amb un got a la mà? A ells no se¿ls pot parlar de consum responsable, però els adults sí que hem de ser-ho. D¿altra banda, crear centres d¿oci realment atractius i realment lliures d¿alcohol.

Fa anys que quan s¿acosten les festes del poble m¿envaeix una gran tristesa perquè tinc gravada en la retina la imatge de menors tirats en les voreres, borratxos, botelles i gots pel sòl, vòmits i més vòmits... Ací va un repte: som capaços, per una vegada, per una sola vegada, d¿organitzar unes festes locals en què no es consumesca alcohol?. Però ull!, sense prohibicions; arribar a un acord entre Ajuntament, penyes, empreses organitzadores de concerts, locals comercials, bars, pubs, etc. Hi ha algú disposat a plantejar-ho?" (Merche, 14/01/08)

"Prevenir és molt important; prevenció que comença per rebre un bon exemple. L¿exemple dels nostres pares, tutors, mestres, professors, representants, veïns, companys... en definitiva, dels nostres majors.

Què tal si comencem a detectar i corregir el problema de l¿alcohol que afecta algun dels nostres conciutadans més pròxims? No estaria malament que la UPC mirara amb ulls de professionals algun dels serveis de l¿Ajuntament. Cap mesura és poca per a prevenir i corregir el problema de l¿alcohol en la nostra ciutat." (Encarna, 14/01/08)

"Fomentaria cursos i esports de realització en caps de setmana. Partits i activitats esportives que es dugueren a terme el diumenge al matí, de manera que els joves tingueren un compromís en cap de setmana que els obligara a apartar-se un poc de l¿alcohol." (Sari, 09/01/08)

"Caldria estudiar la possibilitat de "premiar" d¿alguna manera les begudes sense alcohol. Diuen que les begudes alcohòliques porten impostos per a gravar el preu, però la realitat és que costen igual o fins i tot menys que un refresc com la Coca-Cola, la Fanta o qualsevol altre producte sense alcohol. Fins i tot les cerveses sense alcohol són més cares que les que sí que en porten (i açò ho sé molt bé, perquè sóc un gran consumidor de cervesa sense alcohol).

Per això és normal que un jove, que ja de per si té un poder adquisitiu justet, es decante per begudes més econòmiques com la cervesa o els xopets amb més alcohol.

A falta de comprovar-ho, aproximadament una Coca-Cola costa uns 3 euros en un local tipus pub; el mateix que una cervesa. I damunt, la cervesa conté 33 centilitres quan el refresc o suc a penes en conté 25. De manera que, per 9 euros, un jove pot consumir un litre de cervesa; si volguera beure la mateixa quantitat de líquid en suc o en refresc sense alcohol (i les nits solen ser llargues), necessitaria 12 euros. Açò, per descomptat, ja és un inconvenient per a popularitzar les begudes sense alcohol.

Però, en resum, efectivament pense que si les begudes sense contingut alcohòlic foren més econòmiques (però de veritat) que les que tenen alcohol, potser algú podria deixar de consumir tant d¿alcohol o almenys alternar consumicions amb alcohol amb altres sense alcohol.

D¿altra banda, potser haurien de tornar a popularitzar-se aquelles begudes que en els anys 70 eren tan famoses i que no contenien alcohol o molt poc, com ara el san francisco o altres combinats amb fruites i un lleuger toc d¿alcohol. El problema seria que els pubs o llocs que començaren aquesta iniciativa de segur que considerarien aquests combinats com a productes exclusius i els cobrarien per damunt del seu preu real, com ja passa amb les botelletes d¿aigua, el preu de les quals en pubs i discoteques és semblant al dels refrescos. De manera que, possiblement, un altre tema que cal estudiar seria l¿obligatorietat d¿una llista de preus de certs productes que siga raonable, autoritzada i vigilada per les autoritats." (José Miguel, 08/01/08)

"Al meu parer, és molt important que no ens cansem de repetir el dany que fan les drogues, que són roïnes!

M¿agradaria que els joves veren amb els seus ulls les conseqüències derivades del consum de drogues (a través de xerrades, col·loquis amb persones que s¿estiguen rehabilitant i visites a centres de rehabilitació, de forma directa).

I per descomptat, crear alternatives d¿oci per als caps de setmana: habilitar centres per a desenvolupar tallers de teatre, dansa (estil Fama, hip-hop, etc.), tallers de música (facilitar que puguen formar grups musicals), tallers de pintura, activitats esportives, etc. i proporcionar-los un lloc on puguen organitzar festes per a mostrar als seus amics el treball aconseguit. I per què no, aprofitar aquestes festes perquè siguen de caràcter benèfic contra la droga.

Tal vegada si tingueren oportunitat de triar com ocupar el seu temps d¿oci sense necessitat d¿entrar a un bar o una discoteca, ens sorprendríem gratament." (Eva, 08/01/08)

"Filmar-los quan estan borratxos i publicar les imatges fent el ridícul davant dels companys, amb el consentiment previ dels pares; aplicar un seguiment d¿aquests menors i informar els pares amb fets, atés que la meitat d¿ells diuen 'el meu fill no, no és possible, si és un sant'. Jo crec que cal conscienciar els pares, que són els principals responsables de l¿educació dels fills. Avui dia ho carreguen tot als professors i és un grandíssim error. Als reincidents caldria aplicar-los una sanció econòmica perquè arribe a la seua família, amb les proves dels fets per a no permetre cap recurs.

Jo, per descomptat, no ho permetria. Un altre dels problemes és que hi ha locals que no demanen carnet i serveixen a qui siga. Haurien d¿endurir-se les mesures i insistir en aquells locals que practiquen la venda d¿alcohol a menors i castigar-los amb mesures més dures. Espere que servesquen d¿ajuda aquests comentaris. Una altra mesura seria que els ciutadans del carrer verifiquen quins locals fan aquest tipus de venda, i també seguir els grups de menors per descobrir de quina forma obtenen els licors." (José Manuel, 08/01/08)

¿És un poc dolent llegir l'opinió de Susana, i més encara la frase que diu: ¿si aquest gaudi, si aquesta forma d'aprendre a viure cada dia no s'aprén en la família el xiquet estarà exposat a buscar ¿fora' allò que no troba en el seu espai de referència, en sa casa'. Com és pot culpar a la família? Estic d'acord en què hi ha moltes famílies desestructurades i que propicien aquesta situació, però i aquelles famílies que són ¿normals' i un dia es troben a casa amb un fill/a malalt? perquè els drogoaddictes, no ens oblidem que són persones malaltes.

És molt difícil determinar com parar aquest fet, fet que cada dia implica a més persones. Com eradicar la droga?.

Ara comencen els polítics a pensar en aquest tema i han encetat campanyes, però es gasten molts diners en publicitat però pocs en inversions tant per a prevenir com per a curar.

És un poc lamentable que un municipi com Vila-real només tinga un centre amb pocs recursos, tant econòmics com humans per atendre totes les demandes que hi ha. Només l'espai on estan ubicats ja és depriment, i tots els toxicòmans són al mateix munt, siguen delinqüents, ludòpates, cocaïnòmans... I quanta gent qualificada hi ha per atendrel's? Només tres persones, no dubte de la seua preparació, però són suficients? Per mès que vulguen no poden arribar a tots.

A més a més quantes xarrades, conferències es fan dirigides a pares/mares, educadors/es... per gent qualificada que ajude a prevenir aquesta situació?

Quantes ofertes dóna a la joventut per tal d'involucrar-se en activitats alternatives?

És prou amb anar als centres educatius i donar unes xarrades als alumnes sobre la prevenció de drogues? No, no és suficient, només és una part de la tasca. És com celebrar un dia de la pau. Aquests temes s'han de treballar al llarg de molt de temps, preparar els educadors com cal, inclourel's dintre del currículum escolar i conscienciar la gent que el problema està i que cal invertir en preparar a la gent, invertir en recursos tant econòmics com humans per tal de prevenir i aturar aquesta malaltia que ens està desbordant. Cal preparar persones per al futur, persones que sàpien triar correctament el que volen, que troben alicients en aquesta vida.¿ (Anònim, 22/04/05)

¿Al meu entendre, el gran problema existent amb les drogues i l'alcohol és la permisivitat i normalitat amb què actuem respecte al seu consum, fins i tot més amb el consum d'alcohol que amb les drogues, ja que les considerem més perilloses encara que l'addicció a l'alcohol també afecta els joves. La veritat és que quasi tots coneixem algun cas d'addicció en el nostre entorn i llocs on seria fàcil aconseguir drogues, per la qual cosa compartesc l'opinió d'Esteve i hauríem de plantejar-nos si realment estem fent alguna cosa respecte d'això, ja que facilitar-los informació i fer campanyes pareix que no dóna molt de resultat.

Els joves de hui en dia tenen molta més informació respecte a diversos temes, però és com si no la processaren i la cosa no anara amb ells. Evidentment no es pot generalitzar i hi ha de tot. Però què fer si el problema ens afecta directament en casa? Açò ja és més difícil, encara que de vegades ens encabotem en no veure gens anormal en determinades conductes dels nostres fills i pensem que la culpa sempre és dels altres, ens afecta i molt.

En realitat la meua reflexió crec que no aporta res de nou per als pares, més prompte al·ludeix a una preocupació que crec que com a pares ens lleva ¿un poc' la son. I la meua pregunta seria: en el cas que els pares detectàrem un possible consum de drogues, quina seria la postura que hauríem d'adoptar? un tractament psicològic que augmente la seua autoestima? castigar-los indefinidament, i en aquest cas no aprenen a afrontar els problemes de la vida quotidiana? Evidentment, els pares no estarem sempre per a resoldre els seus problemes. El sentiment de culpa ha de ser tan gran que et bloqueges, et consideres mal pare o mare i no saps si les decisions que prens respecte d'això són les correctes. Perquè això de l'aprenentatge en la família no sempre és la causa de les addiccions en els joves, ja que què passa si l'entorn del jove és d'allò més 'normal' del món i sempre ha existit aquest diàleg i aquestes activitats que proposava Susana? Llance la pregunta i m'agradaria conéixer altres opinions i formes de motivar els nostres fills, al mateix temps que poder augmentar la seua autoestima i que aprenguen a distingir el millor del pitjor, sense que per això els marquem enfront de la societat com a addictes, ja que les ¿etiquetes' difícilment es lleven i al final ells mateixos han de veure determinades conductes d'allò més normal.¿ (Marcela, 19/04/05)

¿...No crec que hi haja persones més sensibilitzades en la nostra societat que els policies. Jo sempre dic que nosaltres patim els seus problemes dues vegades. Primer com a pares, mares, veïns... i l'altra com a policies. Qui pot tenir més interés a buscar solucions? Però si coneixem les seues conseqüències de primera mà.

Una altra cosa és que les mesures policials siguen la solució. Jo tinc la sort de poder participar en dues campanyes organitzades per aquest Ajuntament, dirigides als nostres joves: una d'Educació Vial a totes les edats i en la qual ja porte molts anys; i una nova i pionera de Convivència en les Aules, que ha començat aquest curs i que s'ha dirigit a alumnes de tercer d'ESO (15 anys), i en el debat que m'agrada suscitar sempre els dic que jo que sóc policia em resistisc a necessitar un policia en el meu cervell.

Però clar, els meus companys/es (la majoria) i jo, que coneixem la nostra professió, a més de saber que el càstic, la multa... no educa, a pesar de ser necessària (sobretot pel seu efecte dissuasori i com a instrument de defensa o protecció per als qui ho ¿fan bé¿), també sabem de les limitacions i possibilitats que la Llei ens ofereix. Actuem segons un guió definit per les nostres lleis, que ja sabem qui les fan, i no estic intentant eludir la meua responsabilitat i exagerar sobre els mateixos. El que vull dir és que les lleis que volem i com les volem les decidim en les urnes, com a més a més, no pot ser d'una altra manera.

En tot cas, entenc la crispació que les nostres actuacions i les nostres no- actuacions produeixen. Em consta que la Policia com a institució es preocupa pels problemes de la nostra societat, que fem molt de treball, molt que no es veu però que és molt important, amb molta il·lusió a pesar de les crítiques, que a vegades desanimen, però que afortunadament superem i continuem estant ací.¿ (Rosa Ana, 19/04/05)

"Com qualsevol xacra social, s'hauria d'eradicar des de la infància, en la família i no sols en l'escola. Perquè els pares moltes vegades tiren les culpes als professors del que fan els seus fills, i no s'adonen que cal donar exemple amb la seua actitud en casa. Si un pare no vol que el seu fill es convertesca en un alcohòlic de major, per tant que no fomente el consum en les festes o diàriament com si fóra part de la nostra cultura. En fi, que per a passar- ho bé no es necessiten substàncies psicotròpiques. I sinó que m'ho pregunten a mi, que no passe del te." (Mª Carmen, 31/03/05)

"També jo considere molt important desenvolupar una política de joventut en la ciutat que afavoresca l'ocupació del temps lliure alternatiu a l'oci privat. Però a més, està clar que s'ha d'actuar des de moltes delegacions de l'Ajuntament, amb voluntat i iniciativa, valorant en importància aquests temes.

Pense que s'ha treballat poc amb la joventut en aquests aspectes.

A banda d'altres mesures, LES CAMPANYES, aquesta paraula màgica, són imprescindibles ja que està demostrat que amb campanyes es canvien els pensaments i les actituds. Però campanyes per a xics i majors. Festes sí, alegria sí, diversió sí, marxa sí, però una aconsellable MODERACIÓ també. Els pares els primers. Amb tranquil·litat però amb accions clares.

Les xarrades en els col·legis, molt importants, però que arribe la cita bé a tots els pares." (Juan A., 21/03/05)

"Vaig a contar-vos una experiència sofrida en carn pròpia, quan ho llegiu podreu imaginar-vos un poc l'infern que es viu quan el problema el tens a casa, però d¿imaginar-ho a viure-ho hi ha un abisme.

La coca és una droga que està per tot arreu i la gent jove la pot aconseguir de la manera més fàcil, només cal avisar al camello i te la duu a la porta de ta casa, si no tens diners, no passa res, pots anar donant les joies que hi ha a ta casa, del teu germà, dels teus pares... i sinó ja pagarà la teua família perquè no et peguen una pallissa, tres vegades més del que val.

Que fa la Policia quan uns pares informen del que passa a la Policia i dones noms, telèfons, matrícules de cotxes...? Res, no fan absolutament res, els veus que es passegen pel carrer amb els seus cotxes cars i tots enjoiats.

Que els queda als pares, anar cara aquests individus i matar-los?

Durant aquest temps d'impotència intentes traure al teu fill/a endavant de la manera que siga, ja que t'han posat en una situació que no has buscat, simplement t'has vist involucrada en ella. Intentes buscar ajuda, que el teu fill/a canvie d'amistats, que busque persones sanes, i ací te trobes amb un altre problema, de cada 3 famílies, 2 tenen fills consumidors a la millor només de cap de setmana. Però el teu fill/a no es pot permetre el luxe d'eixir amb aquestes persones.

Què fas? T¿aïlles.

Som els pares culpables? Perquè el primer que fem és assumir el sentit de la culpabilitat. No és així, és un cúmul de circumstàncies que han desbordat a persones que són febles, immadures, que no han aconseguit res, la majoria se senten i són uns fracassats, bé en el treball o en els estudis i l'autoestima la tenen d¿allò més baixa." (Anònim, 19/03/05)

"Seria bo crear un grup de joves voluntaris que vulguen col·laborar en campanyes. Generar una imatge sana i positiva dels mateixos joves i que siguen ells els que actuen amb una coordinació positiva. A més, és necessari que es compten amb més mitjans personals, econòmics i materials, així com un equip de treball en el tema de la prevenció." (Juan Antonio, 19/03/05)

"Aconseguir que els nostres xiquets i adolescents no accedesquen a les drogues i siguen capaços de dir no al consum d'aquestes va més enllà del control extern dels educadors, dels professionals, dels policies...

L'adolescent que no consumeix drogues disposa d'uns recursos emocionals i personals que li permeten decidir, li permeten enfrontar-se a les ofertes poc saludables que se'ls presenten...

Aquests recursos emocionals i personals es conformen en el context familiar en un principi i a mesura que el xiquet creix s'afigen al context escolareducatiu i social en aquest aprenentatge evolutiu.

El xiquet ha de créixer en un ambient de seguretat, de confiança, de respecte. El xiquet ha d'impregnar-se de tot el que la vida ofereix. El xiquet ha d'assaborir cada segon del dia, ha de sentir-se tranquil en el lloc en què es troba, ha de divertir-se amb el joc, amb l'esport, ha de pintar, botar, caure, plorar, córrer...ha d'experienciar tot quant li arriba i poder-ho compartir amb els seus, de manera que gaudesca i trobe espais de plaer vital.

Si aquest gaudi, si aquesta forma d'aprendre a viure cada segon no s'aprén en la família el xiquet estarà exposat a buscar ¿fora¿ allò que no troba en el seu espai de referència, en sa casa. I tota la tendresa, tot l'afecte, tota l'aventura no viscuda en la infància serà anhelada en l'adolescència i corregida per alternatives menys saludables i poc nutritives emocionalment.

Què pot el municipi oferir davant d'aquesta situació d'augment de consum entre els més joves?

El municipi hauria d'acostar-se a les famílies informant de la necessitat i de la importància educativa. El municipi podria de la mateixa manera augmentar ofertes esportives, d'oci, artístiques (pintura, música...) als més xicotets, perquè és en la infància on la prevenció davant del consum de drogues cobra major força i sentit.. Oferir una tireta a la ferida és adequat i lògic, però millor si evitem la caiguda que provoca aquest dany...

L'educació és la clau, el control poc aporta." (Susana, 18/03/05)

"He sentit a amics que treballen en la docència, que els resulta impossible controlar la droga que entra als col·legis. No podria l¿autoritat educativa posar un policia escolar que controlara els accessos als col·legis i les hores de 'pati'? Per altra banda s¿hauria de controlar també el consum d'alcohol dins les empreses, sobretot en treballs de risc (construcció, maquinària, etc.) L'hora d'esmorzar és especialment crítica en aquells sectors on els treballadors esmorzen fora de l'empresa (p. ex. sect. construcció.). Es podria fer una campanya als bars..." (Lluís, 18/03/05)

"Com a mare, educar i cuidar dels fills tenint en compte el seu benestar físic i emocional. Faig incidència en això d'emocional perquè moltes vegades percep que s'està més preocupat pel primer que per aquest. D'altra banda considere molt important que es desenvolupe una política de joventut en el municipi que afavoresca l'ocupació del temps lliure des d'una perspectiva de creixement personal i saludable alternatiu a l'oci privat i on els més joves tinguen l'opció de realitzar diferents activitats artístiques , esportives, de trobada i discussió per al que fa falta d'infraestructures actualment inexistents o que es queden xicotetes, com les esportives." (Pilar, 17/03/05)

"L¿avinguda el Cedre (el jardí) és un "tràfic" de droga vergonyós, pareix mentida que la Policia no pose solució.

Fins i tot jo que no estic ficada en aquest món, sé qui són els que la venen, els dóna igual l'hora del dia que siga." (Sonia, 17/03/05)

"Em pareix interessant que s'òbriga un debat per a aportar solucions a un problema que tant ens preocupa als pares. En les idees proposades hi ha dues que parlen d'una cosa que és evident a tots: És prou fàcil conéixer els punts i les persones que distribueixen droga. Per què no s'està fent res respecte d'això? A quanta gent s'ha arrestat a Vila-real per açò?

Hauríem de preguntar-nos si l'afirmació anterior és certa. És a dir: o estem equivocats i no és cert l'anterior; o si estem en la veritat, per què no s'actua? Què podríem fer perquè s'actuara?" (Esteve, 17/03/05)

"Pense que si a Vila-real hi haguera una zona de pubs i de copes on poguérem anar els caps de setmana, alguns de nosaltres deixaríem d'agafar el cotxe per a passar-ho bé fora, amb el risc d'accidents de carretera que això suposa". (Toni, 22/7/04)

"Seria bo que, als col·legis, hi anara de tant en tant algun drogodependent per a parlar amb els xics del que li ha passat a ell i de com no cal beure o drogar-se perquè no els ocórrega el mateix a ells. Crec que els joves no aprenen fins que no els passa quelcom gros o veuen en la pell d'altres tot allò dolent que els pot succeir". (Mª Carmen, 21/6/04)

"Crec que seria convenient que les màquines de refrescos que s'ubiquen en els centres de treball foren això: refrescos no alcohòlics i, per tant, que no estiguera l'opció d'adquirir cervesa mentre treballes. Crec que s'evitaria que fóra una actitud normal poder prendre alcohol en qualsevol moment". (Marisa, 6/5/04)