Turisme - Ajuntament de Vila-real

Basílica de Sant Pasqual

Construïda sobre l'antiga ermita de la Mare de Déu del Rosari s'alça la basílica de Sant Pasqual, dedicada al patró de Vila-real. La basílica està flanquejada per dos campanars de 50 metres, en els quals es troben la campana de volteig més gran del món i un dels millors carillons de l'àmbit internacional. 

La Capella Reial i el sepulcre del sant, inaugurats el 17 de maig de 1992 amb motiu del IV Centenari de la mort de sant Pasqual, són obra del prestigiós pintor i escultor vila-realenc Vicente Llorens Poy. Hi destaca el sarcòfag sobre el qual descansa la imatge jacent en plata de sant Pasqual i la cel·la on va morir, integrada en un retaule de 15 metres d'altura. A l'entrada de la basílica es troba la imatge de sant Pere d'Alcàntara (s. XVIII), obra mestra d'Ignacio de Vergara, mentre que a la sala del Pouet del Sant es troba el museu del santuari, amb una àmplia col·lecció d'obres religioses. 

El recorregut finalitza en el torn del convent annex a la basílica, on el visitant podrà endur-se el popular cordonet de Sant Pasqual, cordó de llana que elaboren artesanalment les monges clarisses del convent, convertit en símbol i talismà de Vila-real. 

Capella del Crist de l'Hospital

La capella del Crist de l'Hospital és l'últim vestigi de l'antic hospital cedit pel rei Jaume I a la ciutat de Vila-real en els anys de la seua fundació, convertit posteriorment en monestir de religioses dominiques. D'estil barroc, destaquen en el seu interior la capella d'una sola nau i volta de canó i la decoració de l'absis i la cúpula. El presbiteri, decorat amb talles d'àngels, garlandes i medallons daurats, guarda una còpia de l'antic crucifix hospitalari.

Convent del Carme

El convent de l'orde franciscà és d'una sola nau i cor elevat. En ell destaca la decoració pròpia del segle XVII, com les pintures de la seua cúpula, els retaules que adornen les capelles laterals o, ja en el seu interior, el sorprenent claustre manierista. Després de l'altar principal es troba la capella de la comunió, de forma ovalada i coronada per una gran cúpula.

Ermita de la Mare de Déu de Gràcia

L'ermita de la Mare de Déu de Gràcia, els orígens de la qual es remunten a l'any 1577, es troba en un dels paratges més bells de la Plana, el Termet, autèntic jardí botànic a la vora del riu Millars. Un arc de mig punt dóna accés a l'ermita, d'estil barroc, amb nau rectangular i volta de creueria. Des del 1633, en el seu altar principal, es venera la imatge de la patrona de la ciutat. L'oratori annex, conegut com la coveta, guarda a més una fidel reproducció de la imatge original de la verge del segle XIV. 

Església arxiprestal major Sant Jaume

Declarada el 2005 Bé d'Interés Cultural (BIC) de la Comunitat Valenciana, l'església major Sant Jaume de Vila-real està considerada com la major església de la seua categoria dedicada al culte d'Espanya. Va ser construïda entre 1752 i 1779, amb planta d'estil barroc i decoració neoclàssica. El campanar octogonal de la seua façana principal, tot un símbol de la ciutat, va ser erigit el 1682. 

En el seu interior es poden contemplar pintures amb temes del martiri de sant Jaume, obra de José Vergara de finals del segle XVIII, així com els frescos del mateix autor de la capella de la Comunió o importants peces escultòriques, com l'escultura de Sant Jaume del mestre Amorós o La Verònica i el Sant Sepulcre de José Ortells, entre d'altres. 

Plaça de la Vila

Del període fundacional es manté el centre de la vella planta hipodàmica de la vila, amb la plaça porticada de gran sabor medieval, en la qual s'aprecien fins a quatre tipus d'arcades diferents. Aquesta plaça de la Vila, declarada Bé d'Interés Cultural el 1974 i monument històric i artístic, és el centre neuràlgic de la ciutat. En la cantonada que recau al carrer Major Sant Jaume, es conserva l'edifici que va ser l'antic Hostal del Rei.

Pont sobre el riu Millars

La primera referència històrica al pont sobre el riu Millars que uneix Vila-real amb l'entorn de Santa Quitèria, a Almassora, data del 1275, quan el rei Jaume I concedeix a Pere Dahera, veí de Vila-real, la fundació d'un hospital i la supervisió de les obres d'un pont de pedra que ha de fer sobre el riu. Format per arcs, el pont constitueix una peça única entre aquest tipus d'obres medievals. Forma part de l'espai inclòs en el Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars.

Torre Motxa

La Torre Motxa és el principal testimoni viu del passat medieval de la ciutat. Última resta de la muralla defensiva que envoltava Vila-real, juntament amb la Casa de l'Oli, la Torre Motxa delimitava el cantó sud-est del recinte emmurallat. La torre va ser reconstruïda el 1424 i en la seua base es pot veure encara un xicotet enreixat que va ser part de les eixides del clavegueram de l'antiga ciutat en l'edat mitjana.